Comissariat: Jordi Calafell i Núria Rius
Producció: Centre Cultural Casa Elizalde, Barcelona
La mostra és un reconeixement al valor documental de la fotografia familiar o d’àmbit domèstic en els anys del seu primer apogeu: la dècada de 1930. Fetes al carrer o a casa, íntimes i personals, les imatges constitueixen un contrarelat visual de la vida quotidiana a l’Eixample que complementa o contradiu l’imaginari que s’ha consolidat entorn de la Segona República gràcies a la força de la premsa gràfica i del cinema.
Barcelona experimenta un increment de les pràctiques i els usos fotogràfics des de mitjan anys vint. Gairebé un segle després d’inventar-se, la fotografia s’havia democratitzat fins al punt que la majoria dels barcelonins, fossin de la condició que fossin, podien autorepresentar-se. A partir d’aquest moment la fotografia és accessible a grups socials més modestos i, sobretot, més joves.
Proliferaran sistemes econòmics i fàcils de fer-se fotografies, com el photomaton, o cabina de fotografia instantània. Els fotògrafs de carrer, cinetristes o minuters, ocuparan les grans artèries de la ciutat i la fundació de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya representarà un gran impuls per a la fotografia amateur. Els temes principals de les fotografies de les classes urbanes són el lleure i l’entreteniment al camp o a la ciutat. Les escenes es repeteixen: excursions, estiueig, jocs en terrats i balcons, el retrat al Tibidabo o al Parc de la Ciutadella.
Entre un cert sentit de consciència històrica i la necessitat d’una quotidianitat al més normal possible, les fotos de casa testimonien noves pràctiques urbanes i culturals i, sobretot, nous protagonistes, en uns anys conflictius marcats per profunds canvis polítics i socials.