Jordi Calafell
Fotògraf

L’estiu de 1968 l’autor va plantar una tenda amb el seu pare en una clariana del bosc, al costat del riu. Aquell prat, ara amb un perímetre menys definit i cobert d’arbustos, era un espai controlat, mesurable amb la mirada. Al voltant hi havia el bosc, que marcava els límits del previsible i d’un present perenne.

Quaranta anys més tard l’autor torna al lloc i recorda. Fa fotografies, s’autorretrata. Aquest espai i el record impulsen una espècie de transfiguració que possibilita l’autor transcendir del temps perdut al temps històric i iniciar el seu relat.