36 tifes és una sèrie de quatre retaules amb nou fotografies cadascun, que evoca el final d’un procés que es reinicia cada primavera, una broma contra aquells que esgrimeixen la història d’allò que realment va passar amb l’objectiu d’implementar una interpretació saturada i ahistòrica del món.
Cada estiu aquestes tifes adoben uns prats que antigament els homes van artigar al bosc. El paisatge immutable és una fantasia. Tifes on hi crien els insectes i que s’assequen al sol, es descomponen i es reintegren al món mineral. Escultures efímeres de matèria orgànica que suggereixen altres geografies en una epifania fractal, com si cada element contingués totes les parts essencials de la història i de la terra. Aquesta obra vol ser un altar a la Història.