Comalats neix de forma natural perquè es tracta d’un lloc on hi tinc arrels familiars i el seu paisatge interioritzat des de la infantesa. Junt amb Baridà i Pastoral pallaresa integra la trilogia Caminant en estat d’alerta. Igual que a Baridà (2008) cal cercar els orígens en dos projectes anteriors: Les Geòrgiques (1992) i Crònica de fuita (1996). En tots aquests projectes la constant és la tensió entre passat i present en la mirada sobre el paisatge.
La mirada és escòpica i el nou paisatge ens genera una pulsió contradictòria amb l’entorn. Des de 2007 la progressiva posada en funcionament dels parcs d’aerogeneradors de Les Forques I i II (Vallbona, Belltall, Forès i Passanant), Conesa I i II (Conesa), Savallà (Savallà del Comptat i Conesa) i Montargull (Talavera i Llorac) ens esperona la nostàlgia sobre un paisatge transformat, un paisatge que, d’altra banda, ja era un gran camp arqueològic ple de restes d’una cultura agrària desapareguda a mitjans dels anys 70 del segle passat.
En un altre registre, el nou sky line amb desenes d’aerogeneradors de vuitanta metres d’alçada ens posa en alerta davant d’una alternativa energètica neta, però gestionada per grans empreses que maquillen d’ecologia l’impacte sobre el paisatge i els habitants del lloc, especialment aquells que no tenen altre remei que conviure-hi sense obtenir-ne cap benefici. No només és l’impacte visual, també és l’impacte sonor, la desaparició de senders en obrir-se pistes per al transport de les peces per a la construcció dels molins, és el greuge comparatiu entre els habitants i els pobles que cobren unes compensacions econòmiques i els que no. I és el canvi irreversible del paisatge d’un país on l’energia elèctrica segueix sent la més cara d’Europa.