Detritus dels camps de conreu o rastres escampats de murs esmicolats, les pedres sobre l’herba són un monument a la desolació i la seva existència ens explica la desintegració. Com diu Stephen Barber, “els detritus tenen veu pròpia dins de la imatge”. Aquelles pedres no sempre han estat allà. L’autor les fotografia, les aparta i mira què hi ha a sota: un motlle. Hi fa una altra fotografia. El visor de la càmera delimita un escenari de l’invisible, l’escenari d’un desastre.